dimecres, 24 d’octubre de 2012

Microrelats de por

Recepta per escriure el microrelat de por.


Ingredients:
- Un grapat de paraules de por.
- Un pessic de Dénia. (algun lloc)
- 1 quilogram d'imaginació.
- Uns quants sons de terror.


Preparació:
1. Possar dins l'olla les paraules de por.
2. Precalentar el cerebre a 150 º C.
3. Quan estiga ben calent, començar a construir el relat.
4. Una vegada estiga cuit, repassar-lo per veure si hem escrit alguna paraula malament i ens hem deixat algun accent.
5. Per últim, servir-lo a la gent amb música de fons, i un to de veu misteriós.


Consell: recordeu de fer botar la gent de la cadira amb els vostres esglais.



Fa molts, molts anys, a la platja de la Marineta Cassiana vivia una bruixa en una casa molt gran. En el jardí tenia moltes i diverses nines. Una xiqueta d'onze anys, anava passejant amb els seus pares, quan de sobte entropessà amb una nina que tenia cara d'àngel, amb un vestit blanc. i un ulls que brillaven amb la foscor de l'ombra dels arbres. La nina aparentava tenir molts anys, però la seua careta i el somriure que dibuixaven els seus llavis atreien a tot el món.

La xiqueta la va agafar i se l'emportà a casa. Tots els dies jugava amb ella. Com cada nit, la xiqueta guardà la nina en el bagul dels joguets i es va gitar al llit. al dia següent va col·locar els peus en terra de nou, amb la il·lusió de jugar amb la nina, i un gran crit molt fort va ser oït pels seus pares. Immediatament els pares anaren a l'habitació de la xiqueta i la van vore tirada en el terra amb unes agulles clavades als peus. La xiqueta, molt nerviosa no s'oblidava de la nina, els pares van obrir el bagul, però allí no estava. L buscaren per tota la casa fins que la van trobar dins de la caseta del gos, on trobaren a l'animal sense cap.
Unes setmanes més tard, la tragèdia continuava, eixa mateixa nit la casa es va incendiar i els seus habitants moriren calcinats.

Després de llargues investigacions, descobriren algo molt estrany: la única cosa que no estava cremada era la nina.

Mai tingau una nina d'altra persona a casa.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Dictat 21/10/2012



Quan va eixir Damià sense jaqueta ni corbata, Gemma i Juli, els germans bessons de la classe del costat, es van mirar i van esbossar un somriure. La veritat és que ja no sabien quina altra sorpresa podria donar-los aquell viatge. Posats a imaginar, sols faltava que aquella escola viatgera arribara a una platja remota amb pirates de veritat. Potser seria el pitjor que els podria passar. En un viatge a Morella visitàrem el museu d’ossos de dinosaures que han trobat per aquella contornada. N’hi havia del període Juràssic i del Cretàcic. Ens van explicar que a mitja hora de passeig es troba el primer dels jaciments. Com que n’hi ha tants, estan projectant ampliar el museu.